Institut de Formació Contínua

L'IL3-UB va celebrar la Jornada "Tots a l'una pel benestar dels nens i adolescents"

03.10.2019

Aquest dijous 26 de setembre s'ha celebrat la Jornada "Tots a l'una pel benestar dels nens i adolescents. Promoció, prevenció, protecció, participació" organitzada pel Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar: Infància, Parella i Gent Gran de l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona.

L'IL3-UB va celebrar la Jornada
El Sr. Guillem Iñiguez, director general de l'IL3-UB, ha subratllat el compromís de la institució amb la prevenció i detecció de violències com una prioritat dins de la seva oferta acadèmica en l'àrea de salut i atenció a través del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar.
 
L'any 2014 es van constituir la Taula Nacional d'Infància i Adolescència i les Taules Territorials a Catalunya. No obstant això, fins al moment no es coneixia ni el número ni la situació de les taules i de les xarxes d'infància i adolescència locals. Des del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar, es va veure la necessitat d'identificar-les, de realitzar un diagnòstic inicial i propostes de millora per influir en polítiques públiques que permetin l'aplicació efectiva de la Llei de drets i oportunitats de la infància i adolescència (2010).
 
Així mateix, la jornada va permetre generar espais de trobada i reflexió col·lectiva sobre els desafiaments i aprenentatges que sorgeixen a partir de les experiències territorials diverses del treball en xarxa. Aquests intercanvis permeten socialitzar els diferents coneixements adquirits a partir de la pràctica, superar les resistències i pensar propostes de forma col·lectiva per continuar avançant. Tal com ha assenyalat el director del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar, “fa falta sumar i sobretot multiplicar”.

Superar “l’adult-centrisme”
 
L'obertura de la jornada ha estat a càrrec de la directora general de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció Agnès Russiñol, qui ha destacat dos desafiaments fonamentals i complementaris que enfronta el país: “d'una banda, trobar la manera de treballar de forma coordinada entre nosaltres per promoure les millors polítiques d'infància i adolescència possibles i, d'altra banda, promoure una veritable participació dels infants perquè siguin ells els protagonistes”. En aquest sentit, ha afirmat la importància de deixar enrere “l’adult-centrisme” i promoure el Consell Nacional de Nens i Adolescents com una instància on puguin “fer aportacions sobre el seu dia a dia, però també sobre processos més importants, i fer suggeriments sobre com podem repensar i millorar el sistema de protecció”.
 
Taules i xarxes locals: un primer mapa d'experiències
 
La presentació de la recerca “Les taules i xarxes locals d'infància i adolescència a Catalunya” va ser a càrrec del director del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar: Infància, Parella i Gent Gran, José Manuel Alonso Varea i de la diplomada en Treball Social, Conxita Vila.
 
En el treball de recerca es va proposar realitzar una anàlisi de les taules i xarxes locals, on es generen espais de treball entre els diferents àmbits i institucions. A partir d'aquest primer mapa d'experiències, el seu objectiu era elaborar propostes de millora per a les polítiques públiques d'infància, adolescència i famílies.
 
A partir d'aquesta recerca, van poder constatar que les taules i xarxes locals es troben en una situació de desemparament. Sobre aquest punt, van indicar que “no fa falta duplicar, perquè ja hi ha suficients buits” sinó, per contra, augmentar el suport públic a aquestes iniciatives i millorar el funcionament d'aquests espais ja existents.
 
En aquest sentit, han considerat que és necessari que hi hagi un lideratge clar de les polítiques d'infància, adolescència i famílies, com també una transparència informativa de la Generalitat sobre les Taules (nacional, territorials i locals). Així mateix, urgeix l'aplicació de l'arquitectura que inicialment es va plantejar per a taules en els tres nivells, i que existeixi un veritable suport de la Taula Nacional i les Taules Territorials a les Taules Locals.
 
D'altra banda, han subratllat la importància d’incrementar la participació de famílies i entitats en les taules i xarxes, com també facilitar l'intercanvi d'experiències com, per exemple, a través de jornades o de la creació d'un banc de bones pràctiques. Així mateix, proposen obrir una línia de recerca amb suport públic sobre treball en xarxa per poder desenvolupar un sistema d'avaluació com també un diagnòstic participat de les necessitats dels nens i famílies del territori i de planificació conjunta.
 
Finalment, han destacat que és fonamental un canvi en la cultura de treball de tots els actors implicats i també afavorir el treball de prevenció i la intervenció comunitària.

Un camí comú a partir de la diversitat d'experiències
 
El mapa traçat a partir del treball de recerca es va poder veure després reflectit en les experiències territorials compartides pels diferents professionals al llarg de la jornada. La taula de debat “Fem Camí. Diversitat d'experiències a Catalunya” va estar moderada per Sílvia Navarro, Secretària Tècnica de la Taula d'Infància i Adolescència de Badalona.
 
Així mateix, va comptar amb la participació d'Assumpta Eixarch, responsable de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Amposta; Àngels Campos, del Departament de Planificació i Processos de la Direcció d'Innovació Social de l'Ajuntament de Barcelona; Clara Rodríguez, tècnica de Suport Especialitzat del Servei de Benestar Social de l'Ajuntament de Mataró; Georgina Solanes, de la Xarxa Socioeducativa-Pla Educatiu d'Entorn de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, i Vanesa Català, coordinadora dels serveis i programes d'atenció a la infància, famílies i dona de l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l'Estany.
 
Les ponents van presentar cinc experiències molt diverses, des d'una taula en un poble d'Amposta amb 21.000 habitants en plena etapa de construcció fins a una estructura àmplia i consolidada d'unes 11 xarxes a Barcelona. Tal com ha assenyalat la moderadora de la taula, Sílvia Navarro, “més enllà que les estructures siguin més o menys organitzades, el nucli dur és el treball en xarxa col·laboratiu”.
 
En aquest sentit, és possible identificar estratègies que han funcionat en les diferents experiències. L'involucrament d'altres agents implicats i el treball amb altres àmbits, com per exemple l'escola, han permès augmentar la coordinació i disminuir les intervencions paral·leles com també les resistències, perquè existeixi un reconeixement del treball de l'altre. Així mateix, els espais de trobada i reflexió compartida van poder traduir-se en l'augment d'un sentit de pertinença, el desenvolupament d'un “llenguatge compartit” i d'una mirada més àmplia i comunitària.
 
D'aquesta manera, s'ha destacat la importància d'entaular o intensificar —segons cada cas— les relacions entre els diferents àmbits, com també entre taules i xarxes de treball, i generar més espais de trobada perquè existeixi una major cohesió i un sentit de responsabilitat col·lectiva compartida.
 
També es va insistir en la importància de buscar formats més participatius per implicar els mateixos infants i familiars com a protagonistes i promotors, tenint en compte que es tracta d'una part de la ciutadania que no té representació en altres instàncies de l'administració. Així mateix, es va assenyalar la necessitat de crear recursos, com ara protocols i mecanismes d'avaluació sistematitzats, així com d'educar la mirada de les diferents instàncies administratives a la cultura de la infància i la família.
 
Com a conclusió, es va subratllar que les Taules locals “són les úniques que estan funcionant realment”, la qual cosa demostra que “aquest tipus de treball és possible i té molts beneficis”. En aquest sentit, es va destacar l'àmbit local com un context privilegiat, com a administració més pròxima a la realitat. Es va assenyalar que, perquè aquestes taules i xarxes locals puguin multiplicar-se, fa falta voluntarisme, organitzacions obertes i flexibles, avançar cap a una cultura de treball col·laboratiu i “comunicar més, millor i de forma més estratègica” per poder generar sinergies. També es va remarcar la importància que existeixi una aposta clara a nivell institucional cap a les polítiques d'infància que es vegi traduïda en una assignació de pressupostos prioritària a tots els nivells.
 
Construir el treball en xarxa des dels diferents àmbits d'intervenció
 
La taula de debat “Sumem i multipliquem. Aportacions des dels diferents àmbits en el treball en xarxa” va permetre ampliar la reflexió sobre els desafiaments del treball col·laboratiu a partir de les experiències dels diferents actors involucrats.
 
Moderada per Rosa Maria Fumás, directora tècnica de Serveis Socials del Consell Comarcal del Pallars Jussà, va comptar amb la presència d'Arantza Rodríguez, del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya; Àngela Gonzàlez, de l'Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) B-14 de Granollers del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya; Àurea Autet, cap de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia; i Raúl Rodríguez Fernández, cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d'Esquadra.
 
En el transcurs de l'intercanvi, es va posar èmfasi en el fet que la mateixa complexitat de la intervenció social és la que justifica el treball col·laboratiu en xarxa, ja que suposa reptes que només poden afrontar-se col·lectivament, a partir d'una reflexió conjunta sobre els diferents casos i la unificació d'intervencions i actuacions. Així mateix, es va remarcar la importància que els diferents actors puguin reconèixer-se com mútuament necessaris i no imposar expectatives desmesurades als altres, sostenint una actitud generosa, amable i flexible, alhora que rigorosa i transparent.
 
Quant a la claredat i transparència de l'intercanvi, es va plantejar el debat sobre els desafiaments que poden aparèixer en la pràctica a l'hora de compartir informació sensible, i la necessitat de superar aquestes resistències per generar sinergies. Així mateix, es va destacar la necessitat de desenvolupar instàncies d'avaluació per poder mesurar l'impacte de les actuacions en les vides dels nens i adolescents.
 
D'altra banda, es va insistir tant en el suport institucional com en la participació dels nens, adolescents i famílies com a aspectes clau perquè aquests espais puguin funcionar. Sobre aquest punt, la necessitat d'aprofundir en aquesta implicació es va destacar com un dels desafiaments més urgents a assumir: “no podem deixar de contemplar la visió dels nens i famílies. Estem parlant de les vides d'aquestes persones sense que elles estiguin involucrades”.
 
El rol institucional, una peça clau
 
Cap al final de la jornada, es van oferir reflexions entorn de la importància del rol de les institucions per promoure bones polítiques d'infància i adolescència. La Taula de debat “Que no es vulnerin els drets dels nens! Les Institucions com a garants de les bones pràctiques”, va ser a càrrec de Judit Sartorio, del Síndic de Greuges de Catalunya. En la seva intervenció, va compartir les diverses actuacions que desenvolupen des del Síndic per promoure la protecció dels drets dels nens contemplats en la Convenció sobre els Drets del Nen de l'ONU.
 
En aquest sentit, busquen cobrir tots els temes que poden afectar els nens i els seus drets. Dos casos paradigmàtics de la seva intervenció en, per exemple, casos de maltractament infantil, van ser el cas de la nena Alba i en els casos de pederàstia en el Col·legi Maristes, on es van realitzar actuacions d'ofici per revisar les pràctiques i intervencions dels serveis socials i vetllar pel compliment del protocol marc d'actuació en casos de maltractaments greus i abusos a menors.
 
Sobre aquest punt, va sostenir que un dels seus objectius principals és sensibilitzar i interpel·lar els professionals davant la falta de coneixement sobre els protocols i enfront de la resistència a assumir la importància del paper de la detecció i la prevenció.
 
El tancament de la jornada va ser a càrrec de la responsable d'Actuacions de Suport a les Famílies del Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Elena Boira, qui va destacar el Segon Pla Estratègic del Sistema Català de Serveis Socials 2020-2024, el qual suposa no només un increment pressupostari, sinó també una reorientació de l'atenció primària per començar a posar la prevenció com a eix i així repensar el sistema en clau preventiva i no pal·liativa-reactiva.
 
En aquest sentit, va remarcar la importància de poder donar resposta no només a les necessitats en casos de vulnerabilitat, sinó també de treballar per la igualtat, per les relacions i emocions. D'aquesta manera, la intenció és pensar els serveis en positiu i posar l'accent en els factors de protecció, en la prevenció de la violència, i en l'orientació i l'acompanyament positiu.
 
Així mateix, va celebrar la realització de la jornada com una oportunitat per fomentar la innovació i la recerca, incorporar recursos, espais de reflexió i d'anàlisi del treball col·laboratiu, i pensar de forma col·lectiva què fa falta per avançar i quines eines són necessàries per millorar. Finalment, va ressaltar la importància de promoure espais de trobada on poder “augmentar la confiança i conèixer-nos mútuament”.

Si vols més informació fes clic aquí

Si vols veure el vídeo fes clic aquí
© Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - Espanya Tel. +34 93 403 96 96 - Telèfon d'Informació: +34 93 309 36 54

Amb la col·laboració de:

  • Banco Santander
  • BBVA