Institut de Formació Contínua

El compromís dels professionals, pilar per construir un sistema social i sanitari integrat.

11.07.2019

La "Jornada Coneixement i Experiència en Atenció Integrada" organitzada pel Màster GESAPH de l'IL3-UB va oferir know-how de destacats experts, a més de bones pràctiques que organitzacions líders en els seus sectors ja estan posant en marxa, per desvetllar les vies que permeten consolidar el compromís de les persones en la seva faceta professional.

Jornada Coneixement i Experiència en Atenció Integrada. Nous reptes en la gestió de professionals i equips
La confiança dels professionals cap a l'organització, així com la creació de comunitats de treball 'emocionalment sostenibles' són dues bases imprescindibles per fer realitat el model col·laboratiu entre institucions sanitàries i socials. Així va quedar de manifest en la "Jornada Coneixement i Experiència en Atenció Integrada. Nous reptes en la gestió de professionals i equips" organitzada pel Màster en Gestió Integral de Serveis en Atenció Primària, Socials i Hospitalaris GESAPH de l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB) de manera conjunta amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya i la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
 
La jornada va comptar amb la participació d'un nodrit grup de representants institucionals de l'àmbit social i sanitari, així com amb experts en la gestió de persones en aquests sectors, que van aportar coneixement i experiència de projectes reals que estan permetent construir l'ecosistema d'atenció holístic a partir de la consolidació dels equips. La conclusió va ser unànime: la manca de motivació i de compromís per part dels professionals és una barrera real per a la materialització d'un entorn sociosanitari integrat. És per això que les institucions públiques i privades estan cridades a guanyar-se la confiança dels seus professionals per aconseguir impulsar l'evolució del sistema. Sense motivació i compromís serà molt difícil avançar en l'atenció sanitària i social integrada.
 
Espai de coneixement: la confiança en el centre
 
Després de les intervencions d'obertura, va tenir lloc la taula rodona de coneixement en què van participar Jordi Garriga, soci-director d'e-Motiva i Mercè Conangla, directora de l'Institut d'Ecologia Emocional,i que va estar moderada per Xavier Pérez, director gerent de Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.
 
Pérez va fer referència a dues de les qüestions més complexes per a molts directius en institucions socials i sanitàries: és possible conèixer el nivell de compromís dels professionals amb els quals es treballa? Com generar espais de respecte i confiança en les organitzacions? El Projecte OPINA, impulsat per e-Motiva, ha estat treballant els últims nou anys a fer una fotografia precisa del nivell de compromís dels treballadors del sector sociosanitari. Entre 2010 i 2019 ha realitzat més de 27 mil enquestes a professionals de 23 organitzacions diferents, cosa que ha permès tenir una visió real del nivell d'implicació dels professionals amb el seu treball.
 
Dels seus resultats es desprèn que un 25% dels professionals estan enamorats de les seves organitzacions —els directius més que el personal de base—; el 32% té un grau de compromís crític —manifesta ganes de millorar les coses—; i un 27% és escèptic en relació a les intencions i el rumb de l'organització —se senten peons i no tenen claredat en relació als objectius de la institució—. Finalment, hi ha un 16% que està realment desconnectat i exerceix una actitud destructiva. En aquesta franja, destaquen especialment els professionals d'institucions de serveis socials.
 
Però, què és el que més influeix en la generació de compromís? Segons Jordi Garriga, cal prendre nota de les palanques de motivació que es mostren en el Projecte OPINA: "els que pitjor connectats estan amb les seves organitzacions atorguen un alt valor a la confiança dels seus directius i a la claredat i transparència en la gestió de la institució. Els beneficis socials i econòmics no ocupen mai els primers llocs, són importants però secundaris".
 
Segons OPINA, la confiança en l'equip directiu és un element sempre present en les organitzacions reeixides. Tal com mostren els resultats de les enquestes realitzades sobre l'exercici de les institucions, els equips directius cohesionats, capaços de prendre les decisions adequades encara que siguin dures, que comuniquen les situacions amb transparència, que donen veu als comandaments intermedis i canalitzen la participació de les bases, suposen una característica comuna en les organitzacions que millor han capejat la crisi en aquests últims 10 anys. Són organitzacions que tenen una visió clara, una missió definida i treballen d’acord amb uns valors compartits per tots que faciliten el plantejament de l'estratègia. "Són organitzacions on cada un fa el que ha de fer per aconseguir l'objectiu marcat", resumeix Garriga. Institucions que avancen pel compromís dels seus professionals, el qual es construeix des de la confiança.
 
Una constatació tan simple com complexa: el compromís es guanya i cada institució se n'ha de fer mereixedora.
 
A aquest concepte de compromís i confiança per part dels directius Mercè Conangla va afegir el deure que tenen els professionals, sigui quina sigui la seva posició en l'organització, de ser ètics i emocionalment responsables: "Ja s'ha acabat el temps en què els professionals esperaven ser motivats.
 
Avui en dia tothom ha de saber que la seva motivació depèn d'ell mateix, que no ve de fora. Com a professional he de fer-me responsable de les meves emocions i, per tant, de la meva motivació amb l'organització".
 
En aquest sentit, Conangla recomana fugir del cansament moral que planteja el cofundador de l'Institut d'Ecologia Emocional, Jaume Soler, un territori marcat per la desconfiança, la desmotivació, la desesperança i altres tants "des" de connotacions negatives. Els professionals que arriben amb aquesta actitud emocional al seu lloc de treball marquen l'ambient d’aquests, creant entorns plens d'angoixa, pors, etc. Són organitzacions que no avancen.
 
El projecte realitzat per Conangla a l'Hospital Clínic és un exemple de transformació de l'organització en una institució "emocionalment ecològica". El procés es va iniciar amb un treball per passar del valor pensat al valor viscut: es van triar tres valors de la institució per fer-los realitat. Es van escollir la confiança —amb els pacients, entre els equips o amb les famílies—; la gratitud —reconeixement, vitamines emocionals que confirmin als professionals que estan fent bé la seva feina, que són imprescindibles—; i la generositat —compartir coneixements i experiències perquè el tot sigui més que la suma de les parts—. El projecte va contemplar la realització de trobades d'anàlisi i formació al voltant d'aquests valors, per impulsar després microprojectes i bones pràctiques per a fer-los realitat des del lloc de treball. Dels 4.200 professionals de la institució, ja hi ha 900 professionals involucrats amb 57 microprojectes voluntaris en marxa.
 
A partir d'aquestes iniciatives, s'extrapolen bones pràctiques i s'ha creat un manual que circula entre els professionals del centre on s'identifiquen els comportaments que afavoreixen la construcció dels valors. Avui dia, l'Hospital Clínic és una institució emocionalment més sana, amb professionals més compromesos i motivats.
 
Per Conangla, el futur és esperançador: "Al sector sociosanitari tenim professionals molt preparats que han fet ja un treball interior en relació a la construcció de la seva ètica i les seves emocions, per això també el seu nivell d'exigència cap a l'organització és cada vegada més alt. Els directius de les organitzacions també avancen en una major personalització de les relacions amb els seus professionals. I quan la roda arrenca ja no hi ha qui la pari: tots els professionals volen sumar a consolidar els valors de l'organització".
 
Espai d'experiències: les persones en el centre
 
El segon bloc de la jornada es va centrar en projectes reals d'èxit que han estat capaços de construir organitzacions emocionalment sostenibles, en les quals el compromís és l'actitud predominant i on la confiança és un valor compartit per tots. Presentat per Ramón Cunillera, director gerent del Consorci Sanitari del Maresme, el bloc va arrencar amb l'experiència d'Helena Borbó, directora general de la Fundació CARES, qui va introduir el concepte d'organització transversal, una aposta per poder connectar les persones fora de les seves activitats quotidianes en espais anomenats comitès de treball —espais de trobada permanents— i grups de treball —espais creats per treballar un tema específic liderat per un coordinador— que lliuren als professionals l'oportunitat de relacionar-se amb altres persones de l'empresa amb les quals no treballen habitualment per desenvolupar certs projectes, cosa que permet poder compartir visions, competències i habilitats.
 
Sota aquest model, la Fundació CARES ha aconseguit anar abordant diversos desafiaments detectats pels mateixos professionals i posicionar-se avui com una organització líder en el seu sector que, a més, treballa des d'una mirada social. Està especialitzada en outsourcing de processos logístics en diferents sectors amb una plantilla de professionals amb persones de capacitats diferents i amb risc d'exclusió social. A l'any gestionen més de 8 milions de peces de roba, 14 milions de tones d'aliments, 16 milions d'ampolles, inspeccionen 6 mil contenidors a port, etc. Una aposta empresarial i social d'èxit en un sector competitiu com és el de la logística.
 
Albert Riera, director de comunicació de La Fageda, va explicar com La Fageda, una cooperativa i empresa agroalimentària que fabrica productes lactis, ha aconseguit ser una organització emocionalment sostenible i econòmicament reeixida. "No venem un producte social, venem un producte bo", va destacar Riera, per a qui és imprescindible ser una organització "emocionalment sana" per activar el compromís. Actualment són 412 persones, 307 llocs de treball directe, que han superat la barrera dels 10 milions d'euros de facturació. A Catalunya són l'empresa que major quantitat de iogurts venen.
Riera va insistir en la importància del treball conjunt de l'empresa privada amb el sistema sanitari i social: "Com a organització volem aportar salut. Si les relacions entre les persones de la nostra organització són saludables, la persona es desenvoluparà de millor manera". En aquest sentit, La Fageda està ara en un procés de treball en relació a la concepció antropològica de l'organització, "en transcendir l'egoisme per reconèixer l'altre", va explicar.
 
Manel Salcedo, director de Recursos Humans de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ​​va lliurar detalls sobre com l'adaptació ha estat la clau de l'èxit de la institució. Davant l'increment de la complexitat de l'atenció infantil, la institució va decidir deixar de ser un hospital local i potenciar els serveis de referència per ser un actor internacional: si el 2010 rebien 10 peticions d'atenció internacional a l'any, avui l'hospital rep 10 peticions al dia amb el qual això comporta: major atracció de talent, majors ingressos, etc. A la base d'aquesta transformació hi ha el compromís dels professionals, va explicar Salcedo, que també provoca dinàmiques positives en l'organització —menor absentisme, menor rotació, millor resultat econòmic...­— i en els pacients —major qualitat de l'atenció, menor mortalitat, etc.
 
Per la seva experiència, els drivers del compromís gestat a Sant Joan de Déu tenen a veure amb tenir un projecte clar; tenir valors compartits; ser coherents amb aquests valors en el dia a dia; oferir als equips un lideratge clínic d'excel·lència —li diuen el líder girafa: "amb altura de mires, tranquil·litat i gran cor"—; fomentar la participació i autonomia dels professionals; lliurar suport i reconeixement a la seva tasca; i oferir bones condicions de treball —tant a escala de retribucions com pel que fa al suport no material: coaching emocional, de salut física, oportunitats de ser solidaris, etc.

Reconeixement institucional per al Màster GESAPH
 
Durant les intervencions d'obertura, Francesc Iglesies, secretari del DTSAF, va destacar la rellevància de la vocació del GESAPH —"no només formar a partir d'una visió sociosanitària integrada, sinó també impulsar projectes reals en el sistema"— i que el seu enfocament com a programa està plenament alineat amb els objectius plantejats pel Departament: "la idea és enfortir el sistema utilitzant com a palanca de canvis dels professionals" —va afirmar— "tasca amb la qual l'IL3-UB i el Màster GESAPH estan compromesos fa anys". De fet, durant el mes de juny de 2019, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla d'Atenció Integrada Social i Sanitària "que va un pas més enllà del PIAISS" i que, segons el secretari "demandarà noves capacitats als professionals".
 
Guillem Íñiguez, director general de l'IL3-UB, va confirmar que la institució és conscient del desafiament, i d'aquí la importància de trobades com la Jornada de Coneixement i Experiència "per impulsar l'intercanvi de punts de vista entre professionals cridats a ser motors de canvi en els seus llocs de treball". Pere Vallribera, president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, va celebrar el recent acord signat entre l'IL3-UB i el Màster GESAPH amb la seva institució, una de les 90 societats científiques que hi ha a Espanya, ja que entre els objectius de la societat està el fet de donar suport a la tasca del professional sanitari en aquest nou escenari d'atenció integrada.
 
Adrià Comella, director de CatSalut i president de l'Institut Català de la Salut, va recordar que pel 2030 el desafiament serà majúscul: a més del creixement de la població, el sistema haurà de tractar amb una població en edat avançada, que no actuarà simplement com a pacient sinó que estarà altament empoderada i informada. Els professionals hauran d'oferir resposta a l'altura d'aquestes exigències sabent utilitzar la gran quantitat d'eines a la seva disposició —tecnologia, teràpies genètiques, intel·ligència artificial...— però sense oblidar la mirada humana. "Un dels principals reptes serà redissenyar el flux de les persones dins del sistema per millorar la seva salut i el seu benestar sense sanejar les seves vides. En això, el paper de professionals capaços d'entendre el sistema social i sanitari com un tot integrat serà fonamental. Apostes com les que fa el Màster GESAPH seran claus per construir aquest
ecosistema", afegia el director.
 
Ja en la cloenda de la jornada, Meritxell Benedí, directora general de Serveis Socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, va incidir en la importància del lideratge polític i el compromís dels professionals i les professionals en la construcció de la nova atenció integral. "Que els equips es comprometin amb el canvi i que es proposi un full de ruta amb sentit per a les i els professionals". En aquest sentit, la directora va destacar que el paper de la universitat és una peça fonamental.

 

© Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - Espanya Tel. +34 93 403 96 96 - Telèfon d'Informació: +34 93 309 36 54

Amb la col·laboració de:

  • Banco Santander
  • BBVA